FJTI-projectes

Com a resultat de les actuacions desenvolupades des de l’any 2004, el Projecte Scriptorium de traducció de llibres tècnics per a estudiants universitaris, ha realitzat l'any 2006 l'edició de l’Anàlisi Química Quantitativa de Harris, i l’any 2007 la de la Bioquímica, de Stryer.

Els darrers anys han estat atorgades al Projecte subvencions de 50.000 € per la Fundació La Caixa, d'acord amb el Conveni que té subscrit amb la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat.

Està avançada la traducció de l’Estadística, de Box-Hunter, que segurament podria ser utilitzada ja aquest mateix any 2008.

Seguidament expliquem els antecedents, les gestions anteriorment realitzades i les perspectives del Projecte.

Antecedents

L’objectiu del Projecte Scriptorium és la traducció i publicació en català de llibres bàsics de text universitari de les carreres científiques o tècniques. No podrà parlar-se de normalitat lingüística fins que els llibres d’estudi i de consulta en català no abastin també l’àmbit universitari.

És cert que els articles de recerca i la bibliografia avançada són publicats en una gran majoria en anglès, i que cal esperonar els estudiants perquè estudiïn i dominin aquella llengua. Tanmateix, la ciència i la tècnica ultrapassen l’àmbit de la recerca especialitzada i han anat impregnant la societat. Això fa que tota llengua hagi de comptar amb un llenguatge adient per a la descripció, la discussió i la incorporació de les novetats del coneixement científic i tècnic. El llenguatge científic no pot limitar-se al nivell d’ensenyament mitjà o de la divulgació. Ha d’arribar també al nivell universitari, en el qual es produeix la recerca que origina les innovacions.

Malgrat això, la publicació de llibres de text universitaris en els àmbits científic i tècnic és un camp encara deficitari en el món editorial català. Diversos factors han motivat aquest fet. Per una banda, la mateixa dificultat de la traducció científica, atès que els principals llibres de text universitaris científics i tècnics solen ser obres escrites en anglès. Per una altra, la poca rendibilitat que la indústria editorial veu en la publicació de llibres d’aquest tipus, ateses la seva reduïda difusió i la constant i necessària renovació de les obres.

Avui dia gairebé cada disciplina científica o tècnica disposa d’algun llibre bàsic que és usat en molts països. Solen ser textos escrits per especialistes que han tractat amb rigor i amb un coneixement excel•lent els aspectes necessaris per a la comprensió bàsica de la matèria. Són obres que, a l’experiència dels autors, uneixen una qualitat didàctica destacada. Alguns textos han esdevingut clàssics (tant les edicions originals com les traduccions a diferents llegües) a còpia de fer-se’n edicions successives que incorporen els darrers avenços en aquell camp. N’hi ha que han sobreviscut als autors que iniciaren l’obra, i es mantenen gràcies al treball de col•legues o deixebles dels autors originals, dels quals han pres el relleu. (Alguns llibres fins i tot han incorporat el nom de l’autor original al mateix títol de l’obra.) A més de ser una eina essencial en la formació dels estudiants, aquests llibres solen ser obres de referència que se segueixen consultant durant molts anys al llarg de la carrera professional, en la investigació i en la docència.

En la dècada de 1990 la Comissió per a l’Estímul de la Cultura Científica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que actuà des del 1989 al 1995, inicià la publicació d’una sèrie de llibres que eren traduccions al català de textos universitaris per a les carreres científiques o tècniques de les terres de parla catalana. La traducció al català la feren especialistes en cada matèria, dirigits per un membre de l’Institut, i es comptà amb l’assessorament lingüístic i terminològic de l’Institut i del TERMCAT. Aquesta iniciativa, juntament amb altres de similars que sorgiren també en la dècada de 1990, fou l’esperó per al desenvolupament de nous termes catalans en unes àrees del coneixement que contínuament en reben a partir d’altres llengües, principalment l’anglès.

Es trià el nom de Scriptorium per al projecte perquè evoca el treball dels homes que, des dels escriptoris dels monestirs medievals europeus, feren possible la penetració en aquest continent de la ciència àrab, impregnada dels sabers de Grècia i de l’Índia. Entre aquests monestirs, el de Ripoll era el més proper a l’Àndalus, la qual cosa féu possible el contacte directe amb la ciència que els àrabs havien portat d’orient. Monjos mossàrabs contribuïren a la traducció al llatí de les principals obres científiques àrabs. De l’astronomia oriental aprengueren a fabricar alguns aparells com ara el quadrant amb cursor o de sinus i, sobretot, l’astrolabi, instrument molt perfeccionat que es fonamenta en la projecció estereogràfica de l’esfera celest i que permetia resoldre els principals problemes de l’astronomia de l’època. A Ripoll s’escriví el primer tractat en llatí sobre l’ús d’aquest instrument i dels fonaments científics en què estava basat. Per aquesta raó els llibres publicats dins el projecte Scriptorium es distingeixen per un logotip que és la imatge d’un astrolabi.

Transició

El 1999, Ricard Guerrero, president de la Fundació Alsina i Bofill, el Sr. Josep M. Pons, aleshores vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística de la Universitat de Barcelona, i un representant d’Editorial Reverté, entitat que havia publicat els tres primers llibres de la col•lecció Scriptorium, establiren contactes amb el Sr. Lluís Jou, aleshores director del Servei de Política Lingüística per tal de continuar el projecte. Tot i l’interès que el Sr. Jou hi posà, el projecte no trobà finançament. Posteriorment tres entitats catalanes sense ànim de lucre que representen branques diferents del coneixement establiren contactes per tal de recuperar-lo i donar-li continuïtat. Aquestes entitats són:

Les tres entitats esmentades establiren una comissió constituïda per alguns representants de cadascuna d’elles amb la finalitat de desenvolupar una acció conjunta, a la qual podrien adherir-se en el futur altres entitats que es moguin per objectius similars. La Fundació Alsina i Bofill i la Fundació Torrens-Ibern poden aportar la seva experiència en els respectius camps que cobreixen les seves activitats. Pel que fa a la Fundació Congrés de Cultura Catalana, el seu àmbit abasta qualsevol camp de la cultura catalana.

Gestions realitzades

L’actual comissió, en què la Fundació Alsina i Bofill està representada pel seu president, Sr. Ricard Guerrero, membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut; la Fundació del Congrés de Cultura Catalana, pel. Sr. Miquel Coll i d’Alemany, membre del Patronat; i la Fundació Torrens-Ibern, pel Sr. Jaume Bassa i Pascual i la Sra. M. Clara Torrents, membres del Patronat es reuneix mensualment la seu de l’Institut i ha realitzat les següents gestions encaminades a aconseguir la publicació de llibres de text:

Estructurar un Comité Editor que serà ajudat per un Comité Assessor.

Consultar professors universitaris per decidir els títols que caldria publicar en les diferents especialitats.

Demanar pressupostos a les editorials que tenen els drets de publicació a l’Estat espanyol de les obres suggerides pels professors.

Sol•licitar la col•laboració de l’Institut pel que fa a la traducció al català.

Establir contacte amb diverses entitats públiques i privades per tal d’aconseguir subvencions per iniciar el projecte.

Començar a traduir: el Harris, l’Stryer, el Box-Hunter; s’han editat fins al 2007 els dos primers.

Perspectives

Aquesta iniciativa vol contribuir a augmentar el fons bibliogràfic de manuals i llibres d’aprenentatge en llengua catalana amb una col•lecció destinada a universitaris que estarà formada per publicacions que actualment només es poden trobar en altres llengües. L’Institut i les Fundacions han constituït un consell editorial que decideix els títols que es publicaran, com també tria els especialistes per fer-ne les traduccions al català.

La participació de l’Institut en el projecte és una garantia de qualitat tant pel que fa al contingut de les obres seleccionades com al llenguatge i a la terminologia emprades en les traduccions. Així mateix, es desitja que s’intengrin en el projecte d’altres institucions i persones que puguin tenir-hi interès; s’ha pensat especialment en la conveniència de comptar amb la col•laboració d’entitats de les diverses àrees de parla catalana, especialment les universitats del País Valencià, les Illes i Andorra.

El Projecte Scriptorium té una llarga i feixuga tasca pel davant. Tanmateix, el dia que els estudiants universitaris de les terres de parla catalana no hagin de recórrer a llibres publicats en altres llengües per consultar i estudiar les matèries bàsiques de la pròpia carrera, l’esforç realitzat haurà aconseguit els seus objectius.

Les persones que actualment estan encarregades de desenvolupar les tasques del Projecte Scriptorium són els Srs. o Sres. Salvador Alegret, Ricard Guerrero i Moreno, com a director del Projecte, Jaume Bassa i Pasqual, Mercè Piqueras i Carrasco, Maria Clara Torrens i Mazzei, i Josep M. Pons i Ràfols. Les tasques informàtiques estan a càrrec del Sr. Xavier Roig i Martínez.